
A les ciutats es concreta tot... les compres, anar a l'escola, arribar tard per un embús, gaudir de l'aire i el sol a una terrassa, assistir al ple, respondre a la telealarma, anar a paga l'IBI... tantes i tantes coses que donen compte no només del que el nostre Ajuntament fa o no fa, si no de les decisions que altres - institucions, empreses o altres organismes- han pres i ens afecten. Quan més lluny està el lloc on es prenen les decisions més fàcil és no respondre a les necessitats de les persones i més capacitat d’adaptació d’aquestes requereix i més incomprensió.
Les darreres eleccions, per aquesta raó, son molt més importants del que tots i totes érem conscients quan vàrem ficar el nostre vot a la urna. Ho vàrem fer per responsabilitat, per fer fora als que ja hi eren, per reforçar el grup minoritari que fins ara estava arraconat i ens representa, per castigar un “poder abstracte” al que atribuïm moltes decisions que ens afecten i que, en aquest cas, era un poder només representat per un alcalde o una alcaldessa. S’ha votat amb l’estómac, amb la nàusea, o amb els collons, alguns amb el cor, segur, però hi ha hagut poc cap, poc cap....
On ens porta aquesta Catalunya blava, aquesta Espanya de dretes, empaitada pels bancs i els governs europeus de la dreta? Ens hem hipotecat massa, diuen... segur que sí, però per a quin tipus de despesa? Ens ho han dit? NO
No sabem, no entenem i no confiem. S’ha vist a les urnes i han pagat els que menys responsabilitat tenen en aquest nou ordre –o desordre mundial- : els ajuntaments. L’àmbit local és el proper, el familiar, aquell on podem fer-nos sentir més per resoldre els temes de la nostra ciutat, per mitjà del vot, però també de les propostes a través dels partits de l’oposició, per mitjà d’associacions, fent propostes col·lectives. Ara, els nous dirigents de molts ajuntaments tenen un repte clau: refer la democràcia des de abaix. I no és un repte fàcil però els hi reclamem per que la seva és la única escola possible de responsabilitat política, de demostrar un estil de fer política obert i corresponsable amb la ciutadania, ètic en el fons i en la forma, transparent i orientat el cent per cent en els interessos col·lectius.
En les nostres ciutats i pobles es concentren totes les energies, totes les esperances i tota la força de transformació. La credibilitat de la democràcia i dels polítics i polítiques com els seus representants està tocada i és ara el moment d’articular mecanismes de qualitat democràtica i de bona gestió a tots els ajuntaments, independentment del seu color polític. Fer, a més, pedagogia de la política i, sobretot, que la política sigui un “negoci” de tota la ciutadania i no només dels seus representants.
Tenim en joc poder mantenir i millorar unes ciutats i pobles que ofereixin un espai físic i mediambiental que faciliti la salut i qualitat de vida de les persones, el sentiment de pertinença a un lloc en el món, la possibilitat d’establir relacions i vincles, i de generar cultura col·lectiva i cohesió entre les persones i els grups socials. Ciutats i pobles en els que el creixement sigui harmònic, sostenible dins els paràmetres econòmics i ecològics de l’entorn i, especialment, que compti amb tothom, amb les seves diferències i potencialitats.
Tenim molt per a seguir treballant i tot per a que les persones que viuen a les nostres ciutats i viles puguin estimar-se el seu lloc en el món, treballar per a ell i vincular’s-hi, hagin nascut aquí o a fora.
A les ciutats es concreta tot.. i també el positiu. Necessitem amb urgència que els nostres polítics i polítiques entenguin el missatge de la societat dels darrers mesos i setmanes. Fa temps que expressen el seu desencant i fa temps que no s’els escolta. Que no sabem trobar respostes per a tornar a generar la confiança i el crèdit en la política com a transformadora de la realitat. És cert que la realitat, darrerament, es més difícil, multifactorial i complexa, però també es cert que la nostra societat ha madurat, te criteri, vol que la política respongui a les necessitats i expectatives i, ho pugui fer en una mesura o un altre, tracti als ciutadans i ciutadanes com a tals, escoltant, donant explicacions, assumint responsabilitats quan toca, seleccionant adequadament els representants polítics... Joc net, en definitiva.
Ens demanen clarament poder tornar a confiar amb la política... sempre que millori, es faci major d’edat d’una vegada per totes, deixi de jugar amb els adversaris i es prengui en serio la seva responsabilitat davant la societat. Només mirar cap endins no els hi donarà la solució als partits polítics. Si aixequem el cap, parem les orelles i tornem a un discurs clar i serè que avaluï el present per a projectar-se cap el futur, ho aconseguirem. Si no ho fem les esquerres, no ho farà ningú.
